El Dret a saber i la governança de les dades van centrar l’acte de celebració del desè aniversari d’Iniciativa Barcelona Open Data coincidint amb el Dia Internacional del Dret d’Accés a la Informació Pública.
Sota el fil conductor «2016–2026: el valor de les dades al llarg de 10 anys», la jornada va connectar una dècada de treball amb una pregunta de futur: com volem governar les dades i les tecnologies que es construeixen a partir d’elles?
La jornada va reunir representants de l’administració, la recerca i la innovació per debatre com les dades obertes poden generar valor públic en l’era de la intel·ligència artificial i com garantir que la ciutadania participi en la seva governança.
L’acte va comptar amb la benvinguda de Josep Miquel Salgado Páez, cap del Gabinet d’Innovació, Integritat i Transformació Digital Local de la Diputació de Barcelona. La seva intervenció va situar l’evolució de les dades obertes en el marc de la transparència i les polítiques públiques basades en evidències.
Lourdes Muñoz, directora d’Iniciativa Barcelona Open Data, va agrair el suport de les institucions i de les persones que han construït la comunitat al llarg d’aquests deu anys: membres del Consell Assessor, formadores, ponents i organitzacions amb les quals s’han compartit projectes. També va reivindicar la missió de l’entitat: acostar les tecnologies de dades a persones i col·lectius que encara troben barreres per accedir-hi, amb els drets de la ciutadania com a criteri central.
Qui decideix com s’utilitzen les dades
En la introducció i la moderació del debat, Muñoz va plantejar que l’accés a la tecnologia implica poder: poder decidir quins problemes es resolen, com es configuren els sistemes i qui pot utilitzar-los. Per això, la governança ha d’incloure la ciutadania, les entitats socials i els projectes locals, a més de les institucions i les grans corporacions.
Aquesta mirada també es va traslladar al debat sobre els biaixos: es pot automatitzar un procés si les dades no representen adequadament les persones que en rebran els efectes? La representativitat de les dades i el risc d’exclusió van aparèixer com a qüestions inseparables de la innovació tecnològica.
Publicar és el primer pas
Alberto Abella, gerent de Gaia-X Espanya i cofundador d’IBOD, va recordar un aprenentatge d’aquesta dècada: publicar dades no vol dir haver acabat la feina. Cal explicar-les i fer que les estructures siguin compatibles entre fonts perquè es puguin reutilitzar i generar impacte social. La IA pot facilitar aquest treball, però també pot multiplicar solucions desconnectades si cadascú utilitza models de dades diferents.
Anna Sàez Bernal, tècnica d’organització i processos de la Diputació de Barcelona, va descriure el canvi cultural de les administracions: de percebre l’obertura com un compliment normatiu a entendre les dades com una infraestructura de país. Va defensar una governança que avanci a partir de problemes concrets —en educació, serveis socials o altres àmbits— per identificar quines dades calen, quina qualitat tenen i com es poden relacionar respectant-ne la protecció.
Una IA fiable i orientada a necessitats concretes
Mercè Crosas, directora de Ciències Socials i Humanitats Computacionals del Barcelona Supercomputing Center, va defensar el desenvolupament de models específics, alimentats amb dades de qualitat i orientats a finalitats definides. Va proposar aprofitar el treball acumulat als portals públics per crear eines fiables, transparents i explicables, capaces de facilitar l’accés al coneixement.
Crosas també va reclamar condicions per a l’ús de les dades per part dels grans actors tecnològics, amb reconeixement de l’origen i criteris de sostenibilitat. Davant les expectatives i les pors que genera la IA, va demanar rigor: validar que les eines serveixen per a la tasca prevista i aprofitar els marcs europeus de protecció.
Montserrat Guàrdia, presidenta del Consell Social de la UPC, va comparar les dades amb l’ADN dels sistemes digitals. Comprendre el resultat d’una tecnologia exigeix conèixer les dades que l’alimenten i el recorregut que segueixen. Va destacar la importància de l’arquitectura, les taxonomies i la qualitat de les dades en un context en què el món digital influeix cada vegada més en el món físic.
De les dades obertes a la capacitat ciutadana
Javier Creus, fundador d’Ideas for Change, va proposar passar de l’obertura al conreu de les dades: fer-les créixer en forma d’eines i usos que millorin la vida de les persones. El repte és que aquesta capacitat arribi més enllà dels entorns especialitzats.
Creus va subratllar que les dades ja intervenen en la configuració de serveis, accessos i preus. Aquesta influència obliga a preguntar-se qui les governa. També va apuntar al potencial de les dades obertes per contrastar afirmacions i reforçar la capacitat de la ciutadania per verificar la informació.
El torn del públic va ampliar la conversa amb preguntes sobre la confiança, les competències necessàries per governar les dades i els riscos d’adoptar IA sense prou avaluació. També es va reivindicar el valor de mantenir les dades públiques accessibles, encara que avui no tinguin un ús immediat.
Convertir les dades en coneixement amb responsabilitat
En la cloenda, Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat de Catalunya, va remarcar que les dades són un actiu de poder global, però no es converteixen automàticament en coneixement. Calen instruments, objectius i una responsabilitat compartida per transformar-les en respostes als reptes socials.
La celebració va posar així el focus en la feina que queda per fer: garantir dades de qualitat, eines comprensibles i una governança que protegeixi drets i ampliï la capacitat de decisió de la ciutadania. Deu anys després, el dret a saber continua vinculat a la possibilitat real de comprendre, utilitzar i governar les dades.
Continuar el debat més enllà de l’esdeveniment
La jornada també va incorporar una acció participativa al voltant de quatre preguntes sobre l’evolució i el valor de les dades, el paper de les dades obertes davant la intel·ligència artificial, la seva governança i els drets i la confiança de la ciutadania.
Aquí podeu consultar la presentació amb les respostes recollides fins ara. Agraïments a totes les persones que han incorporat la seva mirada a través de la seva aportació
Aqui podeu ttrobar les imatges de la jornada.
