La presentació del Rànquing Open data 2026, al Smart City Expo World Congress destaca el valor de les dades obertes per millorar els serveis públics i donar resposta als reptes socials. El projecte de digitalització de l’oferta de transport públic del CGIM de l’ATM encapçala la classificació.
Impulsada per Iniciativa Barcelona Open Data (IBOD), amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, aquesta edició ha reconegut iniciatives públiques o privades que han generat valor amb dades obertes durant els darrers deu anys i que continuen sent útils. Dels 18 projectes que complien els requisits, deu han estat seleccionats com a finalistes, valorant la seva trajectòria, la resposta a necessitats de la ciutadania i la possibilitat de replicar-los en l’àmbit local.
Obrir dades i facilitar-ne l’ús
«Potser no és el més innovador, però continua sent molt i molt necessari». Amb aquestes paraules, Magda Lorente, cap de l’Oficina de Suport i Assistència Municipal en Serveis Digitals i Orientació a la Dada de la Diputació de Barcelona, va reivindicar la necessitat de continuar facilitant l’obertura de dades. En la benvinguda a l’acte, va explicar que entre el 75% i el 90% dels ajuntaments, segons la franja de població, demanen suport per automatitzar aquest procés, i va destacar els avenços en la publicació de dades municipals vinculades a la transparència.
Lourdes Muñoz, directora d’IBOD, va explicar la doble finalitat del rànquing: reconèixer iniciatives de referència i documentar-les perquè altres organitzacions les puguin replicar. Va remarcar que el valor d’un projecte de tecnologia de dades rau en el repte social al qual dona resposta, i va reivindicar-ne l’ús en l’àmbit social i de la igualtat, on persisteixen bretxes de capacitats i recursos. Per il·lustrar-ho, va compartir tres projectes propis: Dades x Violència x Dones, que aporta dades objectives al debat públic sobre la violència masclista; Dades x Associacions x BCN, que permet analitzar la presència d’entitats i la cobertura de necessitats a la ciutat per orientar decisions i projectes, i Datos X Participación, ocio y salud, que analitza els recursos de participació i lleure per a les persones grans en entorns rurals i urbans, amb l’objectiu de promoure la salut i l’envelliment actiu.
En aquesta mateixa línia, Lourdes va presentar EQUAL, un projecte d’anàlisi i sensibilització sobre la violència masclista digital que utilitza intel·ligència artificial per capturar i classificar missatges de les xarxes socials en masclistes, igualitaris i neutres. L’eina permet elaborar informes a mida sobre comunitats, territoris o àmbits d’interès, aportant dades reals per orientar la prevenció i l’acció pública. El projecte combina aquesta anàlisi amb activitats com les datatons amb joves, que revisen els resultats de la IA i reflexionen sobre els discursos i les desigualtats per contribuir al canvi social.
Aquesta mirada va connectar amb la intervenció de David Lladó, responsable tècnic de m4Social de la Taula del Tercer Sector. Va identificar cinc aportacions de les dades obertes a les entitats: conèixer les necessitats, planificar i avaluar actuacions, defensar drets amb evidències, compartir capacitats i reforçar les aliances amb les administracions. També va reclamar formació, acompanyament i eines compartides per superar les dificultats d’utilitzar informació sovint dispersa o massa tècnica.
Per la seva banda, Pep Budí, subdirector de Transformació Digital del Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC), va sintetitzar el triple benefici de publicar dades obertes: afavorir la transparència i l’auditoria social, millorar la gestió i les polítiques públiques, i generar oportunitats per a empreses i organitzacions socials. Va defensar l’automatització, els formats comuns i els serveis compartits per facilitar-ne la reutilització, especialment als municipis amb menys recursos.
Els deu projectes finalistes
Lourdes Muñoz va donar a conèixer els deu projectes finalistes, començant pels classificats del desè al sisè lloc. Tot seguit, les persones representants dels cinc primers van presentar les seves iniciatives, també en ordre ascendent fins a la primera posició, i van explicar com transformen les dades obertes en serveis i coneixement útil.
5è. XEMA – 18 anys de sèries de dades contínues (2009–2026)
Sarai Sarroca, directora del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), va destacar el valor de les dades de prop de 200 estacions meteorològiques, amb registres de temperatura, humitat, precipitació o pressió atmosfèrica. Aquesta informació té múltiples aplicacions per a la ciutadania, les administracions i els sectors econòmics. El repte és continuar facilitant-ne l’accés també a persones sense coneixements tècnics especialitzats.
4t. Índex d’Accessibilitat al Transport Públic Col·lectiu
Jordi Martin Oriol, responsable de Cartografia Digital i SIG de l’ATM de Barcelona, va presentar un índex que combina planejament urbanístic i dades obertes de transport públic per analitzar l’accessibilitat del territori. La proximitat a les parades, els modes de transport i el nombre d’expedicions permeten comparar àrees i coordinar millor l’urbanisme i la mobilitat, amb dades consultables i reutilitzables.
3r. Ajuts públics d’accés a l’habitatge
Désirée Gonzálvez, tècnica de gestió de publicacions del CIDO de la Diputació de Barcelona, va explicar com el projecte reuneix i actualitza diàriament convocatòries disperses en diferents fonts oficials. El filtre municipal permet saber a quins ajuts pot optar una persona segons on viu, independentment de l’administració convocant. Els ajuntaments també poden incorporar aquesta informació als seus serveis digitals, apropant els recursos públics a la ciutadania.
2n. Bessó Digital de Viladecans
Cristina Torres Rosal, directora del Servei d’Innovació Digital i Govern de les Dades de l’Ajuntament de Viladecans, va mostrar com el projecte integra cartografia, dades obertes i informació municipal i de sensors per analitzar el territori i simular escenaris. Les aplicacions inclouen rutes sostenibles, possibles refugis climàtics, radiació solar i trànsit. Més enllà de la representació en tres dimensions, el seu valor és ajudar a prendre decisions amb dades.
1r. Digitalització de l’Oferta de Transport Públic
El projecte del CGIM de l’ATM de Barcelona, presentat per Júlia Ferrer, tècnica del CGIM, va obtenir la primera posició. La iniciativa concentra i estandarditza horaris, parades i rutes en un punt d’accés comú per integrar-los en aplicacions i planificadors. Fer que les dades siguin localitzables, accessibles, interoperables i reutilitzables redueix inconsistències, facilita nous serveis i permet avaluar les polítiques públiques amb més evidències.
Compartir el coneixement per estendre’n l’impacte
En la cloenda, Lourdes Muñoz va convidar les persones assistents a consultar l’espai Recursos Open Data del web d’IBOD, que recull projectes i bones pràctiques de les iniciatives que l’entitat organitza cada any, com l’Open Data Day i el Rànquing. També va anunciar que, en els pròxims dies, s’hi publicarà la documentació dels deu projectes finalistes d’aquesta edició, per facilitar-ne la consulta, la reutilització i la rèplica.
La jornada es va tancar amb les fotografies de grup i un espai de trobada entre les persones participants, amb un propòsit compartit: convertir les dades obertes en serveis, coneixement i respostes útils a les necessitats de la societat.
L’àlbum complet de fotografies es pot consultar AQUÍ.
El vídeo resum de la jornada el podeu trobar AQUÍ.