La VI Jornada Data Feminism, celebrada el 26 de juny a La CIBA, a Santa Coloma de Gramenet, va reunir expertes del món acadèmic, el periodisme, les administracions públiques, la recerca i la innovació social per abordar un dels grans reptes democràtics actuals: l’impacte de la desinformació sobre els drets de les dones i el paper de les dades obertes, la intel·ligència artificial responsable i el feminisme de dades per fer-hi front.
Sota el títol “Feminisme de dades enfront de la desinformació en l’era de la IA”, la jornada va situar el debat en la intersecció entre tecnologia, democràcia i drets de les dones. L’acte va posar de manifest que la desinformació no és només un problema comunicatiu, sinó també polític, social i tecnològic, amb efectes directes sobre la confiança en les institucions, la qualitat del debat públic i la capacitat de les polítiques públiques per donar resposta a les desigualtats.
L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Mireia González, va donar la benvinguda a la jornada posant en valor les dades com un element de salut democràtica, tant per millorar les polítiques públiques com per defensar els drets de les dones. Va remarcar la importància que institucions, entitats i ciutadania treballin conjuntament per construir coneixement públic fiable, accessible i útil per a l’acció.
María José Rementería, líder del programa Bioinfo4Women del Barcelona Supercomputing Center, va ser l’encarregada de la conferència inaugural. Rementería va advertir que, amb la IA, “cada vegada és més fàcil” generar desinformació en imatges, textos i vídeos i no sempre arriba de canals desconeguts o malintencionats: “La desinformació pot arribar de persones properes a nosaltres. Quan ens arriben les coses de bona fe podem contribuir a difondre-la”.
La ponent va alertar que moltes narratives desinformatives busquen generar desconfiança contra les institucions i alimentar un descontentament en la població. Davant d’aquest escenari, va insistir en no compartir continguts sense comprovar-ne les fonts i va recordar que “queden moltes passes per fer” a nivell legal.
Lourdes Muñoz, directora d’Iniciativa Barcelona Open Data, va destacar que la tecnologia i les dades han d’estar al servei de la igualtat i no reproduir les desigualtats existents. En aquest sentit, va defensar la importància de construir eines basades en dades reals, contrastables i contextualitzades, capaces de combatre la desinformació i generar coneixement útil per a les polítiques públiques.
Narratives desinformatives contra els drets de les dones
La primera taula rodona va analitzar la construcció dels discursos contra el feminisme i l’impacte que tenen en el sistema democràtic i comunicatiu. Carmen Domingo, filòloga, escriptora i assagista, va explicar que les narratives antifeministes no triomfen perquè siguin veritables, sinó perquè “són simples, fàcils de reproduir i disposen de canals per amplificar-se”. Domingo va alertar sobre el mecanisme de “convertir l’anècdota en norma” i va assenyalar que aquests discursos apel·len a emocions com la por i l’enuig, amplificant una sensació de pèrdua en els homes. La ponent va recordar que les dades són imprescindibles, però que entenem el món a través de relats. El repte, per tant, no és només obtenir evidències, sinó aconseguir que aquestes puguin competir amb els relats desinformadors.
Virginia Pérez Alonso, periodista i directora d’infoLibre, va aprofundir en l’impacte de la desinformació en el sistema de comunicació democràtic. Segons ella, les dades han de permetre “comprovar, fiscalitzar i respondre”, però va advertir que la desinformació necessita altaveus: plataformes que la legitimen, actors polítics que la difonen i marcs simples i agressius que presenten els drets com a excessos i el feminisme com una amenaça.
Pérez va subratllar que la resposta no pot limitar-se al desmentiment constant: “Quan tot és discutible, tot queda reduït a opinions enfrontades, i sembla que totes valguin el mateix. És aquí quan la desinformació es converteix en un problema democràtic”. També va destacar el silenci que produeix la desinformació, especialment sobre les dones que participen en l’espai públic i que saben que poden ser atacades quan opinen, publiquen o intervenen.
Dades obertes i IA responsable per a la democràcia
La segona taula rodona va posar de manifest que les dades no són neutres, sinó que responen a decisions sobre què es recull, què es deixa fora, com es classifica i qui té capacitat per interpretar-les. Mireia Fernández-Ardèvol, catedràtica en Ciències de la Informació i de la Comunicació, va advertir que “reproduïm les desigualtats de manera automàtica a través de la IA”. Fernández-Ardèvol va destacar que, cada cop més, la lluita passa també per esdevenir visibles i ser tingudes en compte pels sistemes automatitzats que prenen decisions. La ponent també va alertar sobre les desigualtats que pot generar l’accés a la intel·ligència artificial generativa, fet que pot aprofundir noves bretxes socials i de gènere.
Karma Peiró, periodista, va presentar reflexions vinculades al seu projecte UNTWIST i va remarcar el poder de les majories en la tecnologia. Va destacar la necessitat de desfer els nusos de la desinformació a partir de dades, evidències i perspectiva de gènere. Segons va argumentar, UNTWIST vol ser una guia útil per a responsables polítics per tal que puguin enfocar ideologies i problemàtiques de gènere sovint desateses.
Eines i projectes de dades contra la desinformació
La tercera taula rodona va presentar iniciatives que permeten passar del diagnòstic a l’acció. Les dades obertes, les visualitzacions interactives i les metodologies d’anàlisi poden transformar informació dispersa en coneixement útil per a institucions, equips tècnics, mitjans i ciutadania.
Maria Freixanet, politòloga i investigadora, va remarcar que el repte no és només construir la dada, sinó també comunicar-la i generar sensibilització pública. Aquesta va ser una de les idees centrals de la jornada: les dades, per si soles, no transformen la realitat si no van acompanyades de context, interpretació i capacitat d’incidència.
Laia Garrigó, tècnica de DataWomen, va presentar l’eina de dades sobre violència masclista a Espanya DatosxViolenciaxMujeres , orientada a informar sobre l’impacte de la violència contra les dones i els recursos públics existents. Va explicar que l’objectiu general de l’eina és “generar un debat públic basat no en creences i opinions, sinó en informació contrastable”. També va defensar que l’alfabetització en dades és una peça fonamental en la lluita contra la desinformació.
Conclusions: dades, context i democràcia
En la cloenda, Lourdes Muñoz va sintetitzar la jornada a partir d’un triangle clau: tecnologia de dades, desinformació i democràcia. S’havien compartit mirades científiques, tècniques, periodístiques i institucionals, totes elles amb una mirada crítica orientada a la defensa dels drets de les dones. Davant la desinformació contra les dones, que sovint busca disciplinar i expulsar veus de l’espai públic, el feminisme de dades ofereix eines per generar relats, informació i empoderament.
La VI Jornada Data Feminism va concloure amb una idea compartida: combatre la desinformació exigeix dades obertes, però també mirada crítica, responsabilitat tecnològica, alfabetització en dades i compromís democràtic. Només així serà possible construir eines digitals més igualitàries, capaces de defensar els drets de les dones i enfortir una opinió pública basada en evidències.
Podeu recuperar la jornada completa en aquest enllaç.
