Ús dades obertes dones i poder

El poder real de les dones als pobles i ciutats de Catalunya
La taca de llegiu

Mercè Marzo – 27 de maig de 2021

Entre 2007 i 2019 vaig viure la política local com a regidora a Alella. Aquell any entrava en vigor la Llei d’Igualtat que obliga a fer llistes cremallera. L’agrupació d’electors que vaig encapçalar, tenia més dones que homes, llavors, a l’igual que els dos mandats posteriors (2011 i 2015). Des que tenim “Igualtat”, 3 i 4 candidatures han estar encapçalades per dones al petit poble maresmenc, però la foto amb el bastó de comandament se l’ha fet sempre un home, com ha passat a més de 56% dels pobles i ciutats de Catalunya des del 1979.

Els governs locals s’han dotat de regidories de “feminismes”, “equitat”, “dones”, …que han
impulsat celebracions 8M i 25N, i reïxen subvencions a les associacions de fèmines, però entre les seves files, han vetllat molt poc per aquesta igualtat. La CUP i els partits d’esquerra del Baix
Llobregat, son els únics casos que destaquen en positiu. Per això, és del tot necessari avaluar quina és, no tan sols la presència de les dones en la política local, sinó el poder que realment tenim si ens creiem les virtuts de la paritat i les singularitats que les dones aportem a la política i al servei públic.

Feta la llei, feta la trampa: Com és possible que les llistes electorals guardin una proporció del 40-60% entre els dos sexes i, per contra, les alcaldesses només representin el 22%? Quantes se’n han tornat cap a casa veient que no serien elles les que conformarien el plenari del seu consistori, sinó el “company” que els hi anava per darrera? Les presses de possessió dels nous consistoris son un bany de realitat: les llistes cremallera es dilueixen com una taca en llegiu.

Tornant a la meva quotidianitat com a regidora, dels 15 participants (electes locals) a la darrera I
V ena edició del Màster en Govern Local (Càtedra Prat de la Riba-UAB), 12 vam ser dones; 3 homes. A nosaltres, sempre ens costa tot alguna cosa més…. Deu anys al Plenari vivint la constatació del menysteniment habitual dels homes envers les dones (fins el punt que la regidora d’Equitat va considerar necessari contractar una consultoria externa per a “reconduir” les relacions interpersonals dins del consistori… Dotze anys comprovant que les regidories més “guais” i més dotades de pressupost, sempre les porten els homes; mentre que a les senyores els hi queda:
Educació, Cultura, Salut i Serveis “Socials”. Serà que no estem prou formades?. Abans que s’escapi el riure, apuntaré algunes conclusions del treball de recerca que he realitzat, amb el títol: “L’accés de les dones a la política local. La incidència del procés”:

  •  Només un 23,13 % dels municipis de Catalunya tenen alcaldessa: el poder municipal continua
    copat pels homes, després de 12 anys amb la Llei d’Igualtat vigent.
  • La bretxa de gènere econòmica i política és del 25%: en torn al 21% del rendiment de les
    activitats econòmiques i el 25% en rendiments del treball (25%). Si tenim en compta els
    ajuntaments governats per homes i els que ho estan per dones, la bretxa de “poder polític
    local” és molt similar a l’econòmica.
  • El Procés no millora les desigualtats en política A Catalunya, el Procés no té una incidència
    negativa pel que fa a la participació de les dones a la política local, comparant les dades dels
    mandats 2011, 2015 i 2019 amb les d’Espanya; tampoc la té en positiu.
  • JuntsxCat suspén en igualtat; la CUP guanya i el Baix Llobregat és la comarca que més dones presenta a llistes Els partits son més igualitaris contra més a l’esquerra es troben:
    • La CUP a Catalunya és l’únic partit que ha presentat més dones que homes en llistes municipals. JuntxCat el que menys.
    • ERC és el partit que compta amb més alcaldesses dones.
    • ECG-Podem al Baix Llobregat és el partit que més candidatures encapçalades per dones ha presentat.

Les “llistes cremallera” son, per tant, un formalisme invàlid per assegurar la paritat. La presència femenina al poder polític és una assignatura pendent i, a més, molt poc coneguda. La participació activa de les dones a la política local és un tema oblidat per la investigació i silenciat pels partits polítics. Hi ha poques dades en clau de gènere i les dades obertes encara son més escasses. Pel que fa al Parlament de Catalunya, la situació és diferent, tot i que el coneixement i les dades també son reduïdes. Disposar-ne, obrir-les i posar-les a disposició generant coneixement, és imprescindible.

És per això, que em vaig animar a presentar-li aquestes conclusions a Lourdes Muñoz, pel seu
coneixement en dades obertes, les seves recents visualitzacions sobre violència de gènere i la seva
experiència com a diputada. L’equip de Barcelona Open Data es va entusiasmar amb la idea i el
setembre vam començar la producció del primer aplicatiu interactiu amb relat basat en dades
obertes, per generar coneixement i facilitar la divulgació entre les dones amb vocació pública, els
partits polítics i les institucions, sobre les quotes reals de poder, encàrregat per l’Institut Català de les Dones.

La gran novetat que aporta “Dones i Poder Local – Participació i poder de les dones a Catalunya” és la capacitat de visualitzar el poder real, tan en termes de representativitat com de poder
econòmic, gràcies al creuament de diversos data sets que mai s’havien relacionat. Per primera
vegada disposem de dades sobre el poder econòmic real; ja que estem creuant càrrecs amb
pressupost gestionat. Així quantifiquem la diferència entre dones i homes, i confirmem la hipòtesis
que “Les dones polítiques estan a càrrec de les regidories amb menys poder i pressupost”. Vet
aquí algunes de les conclusions:

  • Dèiem que en 40 anys de democràcia, encara hi ha el 56% dels municipis catalans que mai han estat governats per una dona. És especialment il·lustratiu el gràfic interactiu de l’evolució de les Alcaldies i Regidories per sexe i en relació amb la mida de la població en la qual es troben.
  • La més notòria de les discriminacions laborals en un espai de treball és aquella referent a la
    segregació vertical. Això es vincula amb el sostre de vidre, entès com la barrera invisible que representa les limitacions amb què es troben les dones per ascendir en la seva carrera professional fins als càrrecs de més responsabilitat. Aquesta és la presència i càrrecs de les dones a les institucions supramunicipals.
  • El 72% de les regidories de serveis socials estan ocupades per dones; 65% ocupen les d’Educació; 64% les de Benestar Comunitari; 63% Salut,… però Infraestructures, àrea que concentra el major pressupost inversor, només entre un 15% i un 33% estan ocupades per dones.
  • Entre els municipis de 50.000 i de 100.000 habitants és on trobem més diferencies en la gestió del pressupost. L’estudi permet visualitzar el pressupost mitjà gestionat per homes i per dones, amb i sense Barcelona, donat la gran diferencia de volum de nombre d’habitants/pressupost.
  • Les dones queden “amortitzades” molt abans que els homes. La “permanència” és d’un o dos mandats, mentre que els homes s’hi estan més de tres mandats consecutius. El 64% estan només un mandat; 2 mandats, el 22%, en la resta dels casos, és a dir, més de tres mandants, sempre“guanyen”els homes.

Però insisteixo, el millor de tot, és que son dades obertes, i per tant, et permetran altres
creuaments i explotacions per patit polític, vegueries, càrrecs, nivells d’administració…..

Per acabar, tal i com alerta la ONU en el seu informe del 9 d’abril de 2020, The Impact of COVID-19
on Women, la pandèmia està frenant el desenvolupament de les polítiques a favor de la igualtat, i pot incidir negativament en l’accés de les dones al poder local. A Catalunya, això pot agreujar l’actual situació: o directament no encapçalen les llistes, o simplement ocupen les posicions d’obligat compliment de cara a l’aprovació de les candidatures per part de les Juntes Electorals per a després cedir l’escó al company que hi va darrera. A l’acte d’investidura, el 132è President Pere Aragonés es fa referir en diverses ocasions a la Catalunya feminista que vol construir. El feminisme com a eix està perfectament integrat al relat dels governs d’ICV en el seu moment, ara de Podemos, Barcelona en Comú, CUP, Pirates de Catalunya…. Com l’Ada Colau al grup municipal , Aragonés ha triat un executiu amb més dones que homes, però son les alcaldesses, no només de Barcelona, sinó de L’Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat, Girona, Sabadell,… les que estan cridades a inspirar les nenes i les joves que en el futur han de governar els 500 municipis catalans que mai han tingut una alcaldessa. Cal una acció estratègica per a doblegar la corba del tímid accés de les dones al poder local i escorçar el sostre de vidre, si pot ser, companys i companyes polítiques, abans de les eleccions del 2023.