La pandèmia de la COVID-19 ha estat un revulsiu en la demanda i l’ús de les dades obertes, les dades han generat l’atenció i l’ús per part de la ciutadania i periodistes, i inclús s’han creat iniciatives per a produir dades quan l’administració no ha ofert continuïtat en aquestes.

La importància de les dades per a la presa de decisions ha  esdevingut central, tant per la sensibilització en els moments més intensos de la pandèmia com per l’acceleració de la digitalització.

Cal accelerar la generació d’informació que podem extreure de les dades obertes. En un present i en un futur immediat, marcats tots dos per l’acceleració de tècniques com IA o el Big Data, en què la base són les dades, les quals esdevenen l’eix vertebrador per a una certa equitat en la generació i accés al coneixement i a les decisions informades. L’equitat en l’accés es tradueix en un input per l’economia.

Situant-nos en el pitjor dels escenaris, si els Estats no generen prou volum de dades obertes creïbles i estables, i els  algoritmes que marquen tendències s’alimenten només amb les dades que són propietat de les empreses privades i, per tant, en funció dels seus interessos corporatius, el futur encara s’enfosqueix més. Les dades i els algoritmes són claus en les societats presents, perquè estan configuren la canalització de la informació, les tendències i el rumb de les opinions públiques.

Existeix un cert consens en el fet que cal anar més enllà de la publicació de dades per poder extreure’n valor social, econòmic i ciutadà necessari. En aquest sentit, no només obrir dades sinó publicar-les perquè tinguin sentit ha estat l’expressió recurrent que  ha caracteritzat aquest Open Data Day 2022, el qual acompanya a diverses propostes que podem agrupar en: produir de dades de qualitat, la presentació de les dades en diversos formats segons els públics que poden consumir-les, compartir tecnologies obertes i tenir propòsits al publicar les dades. 

Publicar dades amb propòsits és cabdal per assolir una major reutilització, el propòsit principal ha de ser l’expressió dels interessos de la ciutadania, per això cal prioritzar les dades que aporten valor al conjunt de la societat. Evidentment, suposa centrar la publicació de dades obertes en temes de màxim interès per la ciutadania, ho va ser la COVID-19 o la recuperació econòmica. Resulta especialment oportú quan es tracta de reptes comuns, especialment aquells com els ODS en el que a més hi existeix un llenguatge comú i compartit entre diversos actors; institucions, empreses i societat civil. 

L’objectiu que hem de perseguir és el de ser capaços de dissenyar calendaris de publicació de dades temàtics enfocats als actuals reptes socials de país: la reducció del consum elèctric, centralitzar el debat de la violència masclista, o l’ordenació de la convivència a l’espai públic. Per aquest fet és tan necessari dissenyar calendaris de publicacions de dades obertes amb la participació de persones especialitzades en la matèria que no només són potencials consumidores, sinó que també puguin utilitzar les dades per fer una anàlisi i una intervenció més afinada.

Fer efectiu el dret a l’accés a la informació pública que recullen les actuals lleis de transparència implica millorar els plans de publicació de les dades obertes i, que per tant, aquests plans estiguin dissenyats  pesant en l’efectiva reutilització de les dades, posant al centre les necessitats de la ciutadania com a principal subjecte de la reutilització de dades.

Des de l’equip d’Iniciativa Barcelona Open Data no només volem agrair les aportacions en aquest procés d’idees per millorar la reutilització de dades fetes, sinó també la qualitat d’aquestes, per aquest fet hem cregut oportú la creació d’un Decàleg on queden reflectides.

1. -Govern de les dades internes i capacitació en cultura de dades del personal  de les administracions com un requisit per a produir  dades obertes de qualitat.

2. -Publicar dades que aportin valor a la ciutadania per facilitar-ne el consum, fer-ho a través de reptes comuns  amb llenguatges comuns entre administració, societat civil i empreses.

-No només obrir dades sinó dotar-les de valor  i sentit, per encaminar-les a la presa de decisions.

3. -Millorar les interfícies dels portals de dades obertes per tal que les dades siguin accessibles a persones usuàries de diversos nivells.

-Representar gràficament i visualment els datasets publicats, oferir una versió consumible per a persones no expertes en procés de dades o informàtica 

-Publicar les dades en diversos formats per a diferents públics consumidors.

4. -Connectar els datasets d’un tema de diverses fonts per ajudar a connectar dades relacionades i  visualitzar  aquestes  connexions de forma gràfica i fàcilment comprensible, connectant les dades del portal de dades de la institució amb altres dades obertes.

-Recopiladors de dades obertes de diverses fonts de dades entorn d’un tema per facilitar a accés a totes dades des d’un punt únic.

5. -Facilitar la cerca de dades obertes tant per categories temàtiques, com per orígens i en diversos formats. 

6. -Co-crear serveis basats en dades amb l’organització dels reptes que s’estableixin en els espais de col·laboració, creant finalment sinergies entre l’ecosistema productor i el realitzador de dades.

7. -Formar i fer competents a la ciutadania en l’ús i el procés de dades.

8. -Utilitzar la llicència menys restrictiva possible respecte a l’ús de dades (public domain).

9. -Utilitzar tecnologies en ús de codi obert que permeti disposar d’un portal Open Data a administracions més petites que si no no podrien intervenir-hi, democratitzant la producció de dades des de diverses institucions.

10. -Automatitzar que altres institucions puguin disposar i publicar dades que tinguin administracions de segon nivell, facilitant així l’agrupació de dades de valor i l’accés per part de la ciutadania.