Es evident que la pandèmia provocada per la  COVID-19, i els seus efectes, ha canviat i accelerat múltiples aspectes de les nostres vides. Les dades han estat en boca de tothom i les dades obertes, en concret, han sigut un actiu molt important en l’evolució de la pandèmia. Aquest fet ens ha portat trobar-nos immersos en la tercera onada de les dades obertes dels governs a Catalunya. I no hi ha marxa enrere.

Malgrat que les dades obertes tenen un llarg recorregut en àmbits com la recerca oberta i l’estadística oficial, quan ens centrem en l’àmbit de les administracions, la primera onada de les dades obertes, es va propiciar en el marc de les lleis de llibertat d’informació (com la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern a Catalunya). Periodistes, advocats i activistes, van utilitzar la regulació i la legislació, per mitjà de sol·licituds específiques, aconseguint les primeres publicacions de dades dels governs i administracions. Per la seva banda els governs van publicar de manera activa les primeres dades per transparentar l’acció, els processos i l’estructura de govern i les administracions.

La segona onada es va caracteritzar per disposar de dades obertes per defecte (“by default”), empeses per l’arribada del codi obert i el Web 2.0. Es va demanar als governs que obrissin les seves dades de forma predeterminada als tecnòlegs cívics, a d’altres departaments i administracions i a les empreses.  Molts cops obrint dades sense una comprensió clara, un propòsit pel qual fer-les servir o un sistema d’informació per mantenir-les actualitzades de manera automàtica.

Així doncs, malgrat el creixement del sector de dades obertes (portals, nombre de datasets, etc.), al no fer un esforç suficient en la qualitat i el manteniment de les dades, aquest creixement no es tradueix en la generació de negocis i/o la capacitat efectiva de prendre decisions de manera més informada en base a dades.

L’emergent tercera onada es caracteritza per un enfocament orientat, no només a obrir les dades pel simple fet d’obrir-les, sinó que té com a objectiu primordial la reutilització amb impacte, al voltant de la col·laboració i les associacions intersectorials. Per primer cop es dona la mateixa importància a la demanda que a l’oferta en l’equació de les dades obertes. També es valora com el seu ús impacta socialment i localment per establir la prioritat d’obertura en l’immens mar de dades en el que vivim. En altres paraules, no es tracta de publicar les dades perquè sí (“by default”) sinó que es tracta de fer-ho amb propòsit (“by purpose”). La mètrica rellevant no és la quantitat sinó que és l’impacte efectiu d’aquelles dades que s’han obert.

Tal com descriu l’Open Data Policy Lab de la Universitat de Nova York, l’objecte o el subjecte ja no son els “datasets” sinó que passen a ser els “Data Collaboratives”.  Aquestes col·laboracions al voltant de les dades obertes són una nova forma de col·laboració, més enllà del model de col·laboració público privada, en què participants de diferents sectors (en particular les empreses, l’àmbit de la recerca, la societat civil organitzada i el sector públic) intercanvien i barregen les seves dades per crear valor públic al voltant de reptes d’alta complexitat com son: el canvi climàtic, el sistema de salut o el mercat de treball. La gestió de la COVID-19 ens ha demostrat el valor real d’aquesta col·laboració al voltant de les dades obertes.

És en aquest context i amb aquest objectiu que des de la Secretaria de Govern Obert s’ha començat a dissenyar el projecte “Catalunya: un país de dades”. Amb aquesta iniciativa es fomenta la creació, la compartició i l’ús de dades obertes entre els sectors i entre àrees temàtiques i territorials per empoderar els ciutadans, fomentar la col·laboració públic—privada-cívica i millorar les polítiques públiques. També s’exploraren els incentius i mecanismes que funcionen i es poden replicar per a aquesta compartició i col·laboració. En tot moment aquesta compartició de dades es fomenta sota un marc ètic i jurídic que ofereix les màximes garanties a tots els participants.

Un projecte pioner, engrescador i de país, immers en la tercera onada de les dades obertes. T’hi sumes?

Datos Abiertos para un espacio publico saludable