Ahir es va celebrar una nova edició de l’Open Data Day 2026, organitzat per Iniciativa Barcelona Open Data, amb el focus posat en el paper de les dades obertes com a infraestructura democràtica per combatre la desinformació i afavorir decisions públiques informades. La jornada va reunir projectes, administracions públiques, persones expertes i representants del tercer sector per reflexionar sobre com l’ús de dades obertes pot contribuir a millorar la qualitat democràtica i la confiança ciutadana.
La jornada de l’Open Data Day 2026 es va inaugurar amb una intervenció de Lourdes Muñoz que va marcar amb claredat el fil conductor de la trobada: en un moment en què les tecnologies digitals i les xarxes també poden ser utilitzades per desinformar, polaritzar i generar incertesa, les dades obertes esdevenen una peça clau per reforçar la qualitat democràtica.Va defensar el valor de la informació pública creïble, mesurable i contrastable com a base per construir diagnòstics compartits sobre qüestions centrals com les desigualtats, les migracions o el canvi climàtic, i va situar les dades obertes com una infraestructura necessària tant per combatre la desinformació com per alimentar una intel·ligència artificial més responsable. La seva intervenció també va posar l’accent en una idea de fons que va travessar tota la jornada: les dades no només han de servir per informar, sinó també per donar context, explicar millor l’acció pública i acostar-la a la ciutadania des d’una lògica de transparència, democràcia i drets humans.
Entre els projectes presentats, Maria Garcia Brugada, de la Diputació de Barcelona, va explicar el funcionament del Visor 2030, una eina que utilitza dades per explicar històries sobre el territori i generar valor públic per a la ciutadania. En la mateixa línia d’innovació, el projecte Local.IA, presentat per Magda Lorente, va destacar la importància de garantir dades de qualitat per alimentar els sistemes d’intel·ligència artificial, recordant que la fiabilitat dels sistemes d’IA depèn directament de la qualitat de les dades que utilitzen.
Altres intervencions van mostrar com les dades obertes ja estan contribuint a millorar la transparència i la gestió pública. Ángela Mena, cap del Departament Jurídic i secretària delegada de l’Institut Municipal d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona, va destacar el valor de la transparència tributària com a mecanisme per reforçar la confiança entre administració i ciutadania. Ignasi Servià assessor de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes va presntar el projecte Avellana 5.0 mentre que en l’àmbit de la mobilitat, es van presentar iniciatives com la digitalització de l’oferta de transport públic explicat per Julia Ferrer del Centre de Gestió de la Informació de la Mobilitat, o el sistema i-MovE, orientat a millorar la informació sobre el trànsit i l’eficiència del transport públic, incloent la gestió de línies de bus i l’estat de la circulació, projecte presentat per Biel Pallarès i Marc Manzanares.
També es van presentar experiències d’obertura de dades en l’àmbit municipal. Ángeles González, de l’Ajuntament de Viladecans, va exposar el concepte de transparència reactiva, que busca democratitzar l’accés a les dades de gestió pública. Segons va explicar, posar aquestes dades a disposició de la ciutadania contribueix a reforçar la confiança entre administració i societat.
La jornada també va posar l’accent en el paper del tercer sector en l’ús de dades. David Lladó, coordinador de l’àrea d’innovació i enfortiment de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, va destacar la importància de capacitar les entitats socials en l’ús de dades obertes per millorar la presa de decisions i impulsar una cultura de gestió basada en evidències.
La segona part de la jornada va estar dedicada a una taula de debat sobre dades obertes i desinformació, en què es va abordar el paper de la informació pública en el context actual. Lourdes Muñoz va plantejar la necessitat de reflexionar sobre quin paper han de jugar les dades obertes en la realitat democràtica, destacant la importància de connectar dades, relat i ciutadania. En aquesta línia, Maria Garcia Brugada va remarcar que el sector públic ha de ser capaç d’explicar amb claredat per què pren determinades decisions, utilitzant dades i informació pública estructurada i comprensible. José Rementeria, del Barcelona Supercomputing Center, va subratllar la necessitat de combatre la desinformació amb esperit crític i dades fiables. Segons va explicar, la desinformació no és un fenomen nou, però sí que ha crescut molt en els darrers anys, fet que fa imprescindible disposar d’eines que permetin visualitzar i comprendre millor les dades.
Per la seva banda, Gerard Sentís Coordinador de l’àrea d’innovació i enfortiment de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, va destacar que disposar de dades clares i robustes és essencial perquè la ciutadania pugui entendre com s’utilitzen els recursos públics. També va insistir en la necessitat que les dades siguin actualitzades, accessibles i territorialitzades, ja que això permet identificar millor les situacions de vulnerabilitat als barris i municipis. En aquest sentit, va defensar que parlar de dades obertes és parlar d’infraestructura democràtica.
La relació entre dades, intel·ligència artificial i ciutadania també va aparèixer en el debat. Juan Zafra va recordar que “sense ciutadania no hi ha dades”, i que les dades que generen les persones tenen un valor econòmic creixent. En aquest context, va alertar que molts models fundacionals d’IA es construeixen a partir de dades sobre les quals sovint no sabem exactament com s’han recollit ni com s’utilitzen.
Durant el debat també es van identificar alguns dels grans reptes actuals. Un dels principals és la manca de legislació clara per afrontar la línia difusa entre informació, manipulació i desinformació. Diversos participants van assenyalar que el tercer sector és un dels actors que més s’ha mobilitzat en aquest àmbit, però que encara hi ha preguntes obertes, com ara quines dades cal recollir per poder portar casos de desinformació davant la justícia.
La jornada es va tancar amb una síntesi final de Lourdes Muñoz, que va recollir les principals conclusions del debat. Entre les idees més destacades hi ha la necessitat de desenvolupar un marc legislatiu més clar per abordar la desinformació, la importància d’acompanyar les dades amb context i relat per fer-les comprensibles, i el reconeixement que vivim en un context de postveritat, en què sovint els sentiments pesen més que les evidències.
També va remarcar que avui qualsevol organització ha de ser, en certa manera, una organització tecnològica, capaç d’utilitzar dades per entendre la realitat i actuar-hi. En aquest sentit, va insistir que les dades han de tenir propòsit: la tecnologia de dades només té sentit si contribueix a millorar la societat.
Finalment, va subratllar la necessitat que les dades siguin accessibles, entenedores i properes a la ciutadania, perquè només així poden complir la seva funció democràtica.
L’Open Data Day 2026 va concloure amb una idea compartida per moltes de les intervencions: les dades obertes no són només una eina tecnològica, sinó una infraestructura democràtica i social imprescindible per millorar la qualitat de la democràcia.
