La cinquena edició de les Jornades Internacionals Data Feminism, celebrada a La CIBA, va reunir expertes en comunicació, verificació, investigació digital i activisme per abordar els efectes de la desinformació i la violència digital masclista, així com les estratègies feministes per fer-hi front.
Aquesta jornada ha posat el focus en els impactes de les tecnologies digitals sobre els drets de les dones i ha ofert una anàlisi crítica dels discursos d’odi, les agressions digitals i la falta de garanties democràtiques en l’entorn en línia. Sota el títol “Estratègies feministes contra la desinformació i la violència masclista digital”, les participants han compartit dades, experiències i propostes per una transformació digital amb justícia de gènere.
Mireia Gozàlez, Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet va donar la benvinguda a la jornada assenyalant que “la transformació digital ha de partir de la lògica de l´aliança, de la intervenció de les administracions públiques de forma coordinada i de la lògica feminista perquè les dones no seguim sent el focus vulnerable de la transformació digital”
Desinformació i discurs d’odi: impacte en el feminisme
La Taula 1 titulada “Desinformació i discurs d’odi: impacte en el feminisme” va abordar com la desinformació alimenta discursos polaritzats que ataquen el feminisme i els drets de les dones.
Yolanda Domínguez, assessora en comunicació i igualtat, va denunciar que “les dones vivim en una mena de búnquer digital per protegir-nos dels odiadors professionals que els algoritmes amplifiquen”. Va alertar que les plataformes afavoreixen els continguts que generen més interacció —encara que siguin violents— perquè són rendibles econòmicament. Aquesta lògica converteix el discurs d’odi en una eina lucrativa que perpetua estereotips i vulnera drets.
Per la seva banda, Ares Biescas, coordinadora dels Debats Verificats, va destacar la importància del fact-checking com a eina democràtica, però també va advertir de la manca de dades obertes sobre els drets de les dones, fet que limita la capacitat d’analitzar i contrastar informació amb rigor. Sense dades accessibles, va afirmar, “no podem desmentir els relats falsos ni aportar evidències que mostrin la realitat de les desigualtats”.
Violència digital contra les dones: silenciament de veus feministes
En la segona taula titulada “Violència digital contra les dones: silenciament de veus feministes” moderada per Inma Moraleda, Assessora d’alcaldia de l’Ajuntament de Sta. Coloma de Gramenet, es va tractar l’abast de la violència digital i les estratègies de silenciaments aplicades contra dones activistes, polítiques o divulgadores feministes.
Diana Morena-Balaguer, responsable de projectes de gènere i diversitat a La Groc, va presentar els resultats d’una investigació on es van monitorar 50 perfils de dones durant un any, detectant més de 460.000 tuits agressius. “Les dones que més agressions reben són les que tenen una veu pública i feminista”, va afirmar, assenyalant com el discurs de l’odi busca explícitament expulsar-les de l’espai digital.
Silvia Semenzin, sociòloga digital i activista, va fer una crida a “reapropiar-nos de la tecnologia i reconstruir-la”, destacant la necessitat d’articular xarxes internacionals de resposta i suport. La seva intervenció va posar l’èmfasi en la dimensió global del problema i en la urgència de generar aliances transnacionals per resistir col·lectivament.
Ana Polo, periodista i humorista, va aportar una mirada des de l’humor i la divulgació digital, denunciant que “els atacs que rebem les dones són missatges disciplinaris, que pretenen fer-nos tornar al paper submís i obedient”. Va destacar que, especialment a nous formats com els podcasts o YouTube, les veus feministes continuen sent qüestionades, menystingudes o directament silenciades.
Estratègies feministes contra la violència digital masclista
La tercera i última taula titulada “Estratègies feministes contra la violència digital masclista” moderada per Cristina Vargas, Cinquena tinent d’alcaldessa de Serveis Interns, Economia, Igualtat i Comerç de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, va recollir les propostes, eines i estratègies per fer front a les violències digitals des del feminisme.
Cristina Ubani Bazan, assessora en igualtat, va analitzar les resistències feministes en entorns digitals i va assenyalar que, si bé existeixen resistències misògines que ataquen les dones en general, “els atacs són especialment violents quan es dirigeixen contra el feminisme”.
Montserrat Boix, periodista i pionera del ciberfeminisme, va explicar que s’està produint una acció organitzada contra les dones, una “guerra cognitiva”, un atac híbrid que opera en diversos àmbits i davant del qual només podem respondre amb estratègia. També va oferir una visió clara de les tensions actuals entre xarxes socials i moviments feministes. “Des del ciberfeminisme, intentem hackejar el patriarcat usant les xarxes, però també veiem com les xarxes intenten hackejar el feminisme”, va reflexionar, subratllant la necessitat de construir sobiranies digitals feministes.
Lourdes Muñoz, directora d’Iniciativa Barcelona Open Data i impulsora del projecte Data Women, va presentar EQUAL, una eina d’intel·ligència artificial creada des del feminisme per detectar i actuar contra la violència masclista a les xarxes socials. “La tecnologia també pot ser una aliada si la construïm des dels drets de les dones”, va afirmar, destacant la necessitat de desenvolupar tecnologia útil per protegir i empoderar.
Conclusions: dades, resistències i sobirania digital feminista
La V Jornada Data Feminism ha evidenciat que la violència digital i la desinformació són dues cares de la mateixa moneda que obstaculitzen l’accés de les dones a l’espai públic digital. Les ponents han coincidit en la necessitat de generar eines tecnològiques pròpies, promoure dades obertes amb perspectiva de gènere i construir aliances entre activistes, investigadores i professionals del món digital.
Des del feminisme de dades, s’ha reafirmat el compromís de seguir creant coneixement i resistències que ens permetin transformar les xarxes socials i fer de l’ecosistema digital un espai més just, segur i igualitari per a tothom.
Video Complet
