Al Workshop de dimarts passat vam aprendre que el tractament de les dades pot millorar la gestió de qualsevol activitat econòmica, i fins i tot el sector de la salut, tal i com va presentar l’Eduard Gil, Chief Data Officer a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que va titular la sessió “Les dades curen? Utilitzar les dades per millorar la salut i la gestió sanitària”.
La Lourdes Muñoz, fundadora d’Iniciativa Barcelona Open Data, va iniciar la sessió amb una introducció a l’Open Data i com a l’Escola Ciutadana de Dades les empreses aprenen a utilitzar les dades pel seu negoci, o com es formen professionals de les dades obertes. En definitiva, com la ciutadania pot empoderar-se mitjançant l’ús de dades obertes: “Volem formar a la ciutadana per a que puguin aprofitar les oportunitats tant democràtiques com econòmiques que ofereixen les dades obertes”.
Va recordar que s’està portant a terme el Certificat en Periodisme de dades, que va començar el passat 7 de juny amb la periodista de dades Eli Vivas com a formadora, i que la darrera sessió, el 5 de juliol, serà un taller obert per a tothom dedicat a la visualització de dades. A més, al taller, comptarem amb la intervenció de la Laura Aragó, periodista de dades a La Vanguardia.
Després de la intervenció de la Lourdes Muñoz, va agafar la paraula l’Eduard Gil, expert en tractament de dades. Al llarg de la seva presentació vam poder respondre a la pregunta que ha portat com a títol aquest Workshop.
“Les dades curen? Sí, donen informació valuosa del que està passant. Ens permeten enfocar i descartar”, va afirmar l’Eduard amb un cas que ho constatava. Va presentar l’experiència real de la Florence Nightingale, una infermera que ha estat reconeguda pel seu paper a la Guerra de Crimea (1853 – 1856).
Gràcies a l’observació i a la recaptació de dades, explica Gil, Nightingale va poder descobrir de què morien els soldats. “Observar i apuntar les dades a mà li va permetre enfocar i detectar la causa”, va explicar Gil. Ara bé, com traslladem la gestió de dades al funcionament actual del sector salut?
Avui en dia disposem d’una capacitat d’emmagatzematge de dades exponencial, i al dia a dia d’un hospital, per exemple, intervenen un munt de dades que són gestionades i produïdes per diferents agents que hi actuen, com metges, infermeres, farmàcies, els propis pacients, etc. Per això va plantejar tres grans reptes per la ‘datificació’ del sector salut.
El primer d’aquests és com codificar, ordenar i refinar totes les dades que es produeixen i es necessiten, i com fer-les servir per agilitzar els processos de gestió als hospitals i al sector en general.
Però no només el tractament de dades és interessant per millorar processos de gestió. Actualment el big data i la intel·ligència artificial apunten cap a tècniques de predicció de malalties, com evitar-les, detectar epidèmies, etc., com els casos reals on l’anàlisi de dades ha salvat vides, que l’Eduard Gil va mostrar.
Tot i així, Gil va explicar que un altre dels grans reptes de la digitalització al sector és millorar els algoritmes que determinen quests pronòstics. “Hi ha algoritmes que et diuen quin és el diagnòstic final però no explica quin és el raonament que ha seguit per arribar a aquesta conclusió. Per tant, no es poden fer servir sense saber el per què”.
I el darrer repte que l’Eduard Gil va comentar va ser com tractar la apertura d’aquestes dades que, en si mateixes, són delicades. Es tracta de dades personals i per tant privades, però d’altra banda són molt valuoses per millorar la gestió i inclús, per abaratir costos. Per
Com a conclusió final, l’Eduard va afirmar que el benefici de la datificació de la salu és la “pràtica clínica, la gestió de la salut i en definitiva, per a nosaltres com a usuaris”.
