El nou paper de les dades obertes en temps d’intel·ligència artificial

Crònica completa

El 29 de setembre, l’Espai Francesca Bonnemaison acull la commemoració del Dia Internacional del Dret a Saber i el 9è aniversari d’Iniciativa Barcelona Open Data, amb un acte dedicat a reflexionar sobre “Dades obertes en temps d’intel·ligència artificial”. La sessió reuneix veus institucionals, acadèmiques i expertes per debatre com assegurar que els sistemes automatitzats es fonamentin en dades obertes de qualitat, representatives i inclusives.

L’acte s’inicia amb la presentació per part de Lourdes Muñoz, fundadora d’Iniciativa Barcelona Open Data i presidenta de Dones en Xarxa, del tema a debatre en aquest acte: el nou paper de les dades obertes en la IA i les noves oportunitats que s’obren, afirmant: “Les dades obertes públiques tenen un nou paper com a font que alimenta els projectes d’IA; per evitar biaixos cal que incorporin les diferències de les dones i dels col·lectius socials.”

Seguidament presenta a Albert Tort, Secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat de Catalunya, que deixa un missatge clar: la IA ha d’augmentar la inteligencia humana , com “no hi ha intel·ligència artificial sense dades”, cal disposar de dades que ajudin a entrendre el funcionament i la traçabilitata de la IA per arribar a decisons. També remarca que “la tecnologia no és neutra” i que cal obrir dades de manera estratègica i amb proposit, que aportin la traçabilitat en les decisions i orientades a construir una societat més innovadora i democràtica.

La taula rodona és moderada per Lourdes Muñoz, que planteja una serie de preguntes per iniciar el debat:

Quin és el nou paper de les daes obertes, que incrementen tots els processos d’IA i automatització tant de les administracions publiques com de les empreses privades?
Quin nou paper tenen les AAPP que publiquen dades en aquest context, en els seus projectes de publicació de dades? Cal que hi hagin altres criteris que les acompanyin en aquest nou context? Calendaris de dades concrets mes importants, urgents i rellevants?
Hi ha algun col·lectiu, grup de població o dades territorials que caldria prioritzar perque puguin alimentar a la IA?

Sara Aguilar, Directora de Serveis de la Presidència de la Diputació de Barcelona, defensa la necessitat de la governança de les dades i d’una mirada interseccional. Ismael Peña-López, professor de Dret i Ciència Política a la UOC, planteja si estem construint un sistema amb un impacte social realment transformador i recorda que les dades obertes són una infraestructura de bé comú que les administracions han de compartir i obrir a la participació.

Simona Giardina, responsable de coordinació científica en gestió de dades al Barcelona Supercomputing Center, assenyala que les administracions han de dirigir la recollida de dades de qualitat i representatives per entrenar models d’IA que redueixin biaixos. Esteve Almirall, catedràtic d’Innovació a ESADE i director del Center for Innovation in Cities, avisa que “sense crear un ecosistema amb les dades no podem anar enlloc” i subratlla que els nous models de llenguatge poden fer que les administracions funcionin molt millor i ofereixin més serveis amb menys cost. Al seu torn, Ascen Moro, responsable de Govern Obert i coordinadora de l’Àrea de Presidència de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, remarca que cal transformar els models de gestió de les administracions situant la ciutadania al centre i posant la transparència ètica com a garantia per evitar biaixos.
Lourdes Muñoz recalca que hi ha moltes dades, però desagregades per sexe i amb perspectiva de gènere no. Afirma que les dades generades per sexe, les dades relacionades amb els drets de les dones i inclús les dades socials, no estan al mateix nivell d’altres temes com la mobilitat o el medi ambient. No estan obertes en la mateixa proporció. Acaba dient que a l’area social ha estat més difícil introduir l’automatització.

El debat obre preguntes sobre si és el volum o la qualitat de les dades el que en condiciona l’ús, i els ponents coincideixen que la IA canvia les regles del joc, fent cada cop més important la relació entre conjunts de dades.

La cloenda arriba amb Magda Lorente, cap de l’Oficina de Suport i Assistència Municipal en Serveis Digitals i Orientació a la Dada de la Diputació de Barcelona, que recull les conclusions de la jornada. Lorente defensa que cal entendre les dades com un bé públic, construir un glosari comú entre administracions i aprofitar el moment actual per corregir dèficits històrics. Alhora, recorda que la Diputació acompanya els municipis en aquesta transformació amb serveis vinculats a la IA i amb una mirada ètica.

Ranking 2025 #50opendata eines digitals d’envelliment saludable

Abans de tancar definitivament la jornada, Lourdes Muñoz presenta la nova edició del repte #50opendata, que aquest 2025 se centra en el rànquing d’aplicacions i eines digitals basades en dades obertes per a la promoció de l’envelliment saludable i la longevitat. Amb el suport de l’Àrea de Bon Govern, Assistència Local i Cohesió Territorial de la Diputació de Barcelona, la iniciativa busca identificar solucions digitals que, a partir de dades obertes, millorin l’autonomia, el benestar i la participació social de les persones grans. El termini per presentar propostes és obert fins al 28 d’octubre de 2025 a través d’aquest formulari en línia.

Amb aquest acte, Iniciativa Barcelona Open Data reafirma que el dret a saber és avui també el dret a participar en la societat del coneixement en condicions d’equitat, i que les dades obertes són clau per garantir una intel·ligència artificial al servei de la democràcia, la transparència i la innovació social.

Consulta el àlbum de fotos aquí!

No et perdis el vídeo resum: