El passat dimecres 27 de Setembre, varem celebrar l’acte central de la campanya Dades Obertes X Dret d’Accés a la informació, i el 7è aniversari d’Iniciativa Barcelona Open Data, 7 anys treballant per a l’accés real i l’ús de les dades obertes. En aquest workshop d’inici de temporada varem parlar del paper de les dades obertes i la transparència en un moment d’expansió de la intel·ligència artificial: les dades obertes com a garantia d’informació pública per a la ciutadania i la transparència en els algoritmes.
Lourdes Muñoz, directora d’Iniciativa BCN Open Data, va donar la benvinguda als participants desitjant que les persones assistents a l’acte podessin treure de les intervencions dels ponents, idees que els ajudessin en els seus projectes. Tambe va proposar entre altres, poder tractar en aquesta jornada el fet de que amb la quantitat massiva de dades disponibles, com podem fer front al fenòmen de la desinformació contrarrestant-ho amb les dades obertes i públiques de qualitat que tothom desitja. Es va referir al paper de les dades públiques des del punt de vista ciutadà, per a poder prioritzar temes socials i lluitar tambe contra la desinformació ja que aquest fet, és també un repte ciutadà. Va deixar per a respondre la pregunta de :
Abans de començar el debat, Lourdes Muñoz va donar pas a Michael Donaldson , Director de Tecnologia i CIO a l’Ajuntament de Barcelona present a la jornada, qui va enfasitzar la importància que a la societat civil hi hagin entitats com Iniciativa Barcelona Open Data (IBOD), que de manera crítica i col·laborativa emepnyin a les administracions publiques (AAPP) no només a millorar les dades que s’ofereixen, sino a com oferir el poder utiltzar aquestes dades perque suposin una millora pels ciutadans.
Seguidament Javi Creus, Fundador & Director d’Ideas for Change, ens va dir que hem de ser conscientes que la IA s’alimenta de dades i que els grans avançaments no es produeixen tant per algoritmes com per les propies dades. Les dades obertes publiques son dades universals validades per les institucions i en teoria sense biaxos. “Perque es publiquen de manera oberta?” es va preguntar Javi Creus? la seva resposta: “per donar oportunitats vitals a la gent que viu al territori”.
“Les IA s’alimenten de dades obertes, per la seva facil accessibilitat, pero la AI no sempre treballa a favor de donar oportunitats a qui les proveuen de dades. Que podem fer perque el resultat d’aquesta alimentacio de dades obertes publiques resultin en oportunitats per els habitatnts dels territoris que les produeixen. Doncs a part d’armonitzar les dades publiques, incorporar dades que provenen dels propis ciutadans (soroll, qualitat de l’aire, etc) i que no son reconegudes per les AAPP , pero la IA pot ajudar a incorporar-les que ben contrastades es poden integrar comn una capa per donar millors resultats.” ens va compartir.
Jordi Marin Executive & Senior Advisor, Director General ACEC, ens va voler transmetre dos missategs clau en les seves intervencions:
-La importancia de les dades publiques, fet que serà basic en aquest moment de la IA (dades motor de l’IA) amb garantia de ser processades per el sector public, sabent que tal com son processades internament, es reben a l’exterior (teoria de la peixera) ja que el paper d’aquestes AAPP en el camp de la IA es basic des del punt de vista regulatori com el d’alimentar amb bases ètiques a l’IA.
-Avui es rellevant apart de l’estrategia de dades obertes, el pas seguent d’aquesta estrategia de l’IA amb aquestes dades. Una per ús propi (com gestiono la meva ciutat i com l’IA m’ajuda a donar millors solucions als reptes ciutadans) i unaltre, una estrategia d’explotacio d’aquestes dades en plataformes públiques que treballin per la millora de la utilització de les IA pero des del mon privat amb criteris públics.
En les seves intervencions Marc Garriga CEO de DesideDatum, va remarcar la importància de que els portals de dades obertes permeten l’accés a les dades de forma automatitzada, cosa principal per a l’IA i tambe l’accés per a tothom , ja que ningú te un privilegi per unes dades que siguin nomes per una sola persona.
Va plantejar una pregunta principal: “Quines caracteristiques de les dades obertes poden ajudar a la desinformació?”. Per lluitar contra la desinformacio es important la rapidesa amb que utilitzem les dades i amb la frequencia d’actualització per desmuntar aquestes “fake news”.
Ens va compartir que “estem parlant sobre tot de descriure les dades amb les metadades i des del punt de vista fins i tot semantic, si hi han vocabularis semantics, aixi com tambe proporcionar el manteniment de les dades que estiguin actualitzades, aixi com el manteniment del propi portal de dades obertes, que no tingui cap problema que invalidi aquesta validació de la desinformacio , o no.”
Per la seva part Carmen Lavado , directora de Tecnología de l’Ajuntament de Sant Boi, va afirmar que les dades s’han de “preparar” perque la gent en general les pugui entendre millor de manera que es pugui aprofitar millor tot aquest coneixement. També va afirmar que “les dades obertes es una valor afegit que tenim les AAPP per alimentar aquest sistema d’IA. Pero quin handicap tenim? es va preguntar. La resposta es la de com, des de les AAPP, obrim aquestes dades si abans no hem fet una bona governança d’elles per tenir dades de qualitat que oferim a aquests sistemes l’IA i que així esdevinguin eines útils per a la ciutadania”.
Va compartir que a l’ IA el gran repte es la qualitat de les dades, ja que les IA aprenen a base de dades, i quan millors siguin aquestes dades millor serà l’aprenentatge. Va deixar una pregunta a l’aire: “Perquè quan hem de donar les dades a una institució pública som més desconfiats que quan les donem amb total alegria moltes vegades a empreses privades? “
Un cop obert el torn de paraula als assistents es va parlar del paper del BlockChain per certificar informacions, el repte de la estandarització de les dades, utilitzar les dades per tenir vocabularis semantics, la necessitat que els municipis , tots, tinguinaccés a les dades per al seu ús al servei dels ciutadans per molt petits que siguin, com l’administració pública utilitza en el seu propi benefici aquesta info i per tant implementa projectes de millora per als ciutadans amb aquestes dades. Un debat enriquidor que va acabar amb la cloenda per part de Lourdes Muñoz en que va cridar al lideratge públic, assenyalant que si no ho fa les AAPP ho faran els ciutadans. En definitiva ja veiem més clar que les dades poden ser reutilitzades per plataformes, sabem on són les tecnologies que ens retornaran el valor a la ciutadania.
Participa al Repte #50datasets socials
Aprofitem aquesta portunitat per fer-vos saber que posem en marxa #50datasets socials, una acció col·laborativa per promoure l’ús de les dades obertes i fem una crida a la nostra comunitat “Dater” per recopilar i divulgar #DadesObertes útils.
Ens ajudes a assolir aquest repte?
Proposa un Dataset al repte #DadesXsocial. Els millor 50 datasets formaran part del Ranking que presentarem al Smart city Expo .
Envia el teu Dataset! 👉 https://bit.ly/DadesXSocial
