Hem d’incorporar la perspectiva feminista en les tecnologies de dades pel seu impacte en els drets de les dones
Article publicat al blog de Lourdes Muñoz Santamaría (09/05/2023): Tecnologies de dades alineades amb agenda feminista
*Si vols rebre mes informació periodicament, subscriu-te al Butlletí DataWomen
L’acceleració dels projectes d’intel·ligència artificial i l’ús de dades està causant un intens debat públic sobre l’impacte social d’aquestes tecnologies. És crucial que aquest debat inclogui l’impacte sobre els drets i oportunitats de les dones, ja que si no s’aplica una perspectiva de gènere a les tecnologies de dades, aquestes no són neutrals i poden perpetuar o augmentar les bretxes que ja existeixen en la societat.
Les dones som el 51% de la població, i és important abordar la relació entre la tecnologia de dades i les dones des de diverses perspectives. Això inclou la participació de les dones en la creació de tecnologia, la priorització de l’aplicació de tecnologies de dades als desafiaments que afecten les dones i l’accés de les dones a aquestes tecnologies, ja que es parla d’una quarta bretxa digital en l’ús de tecnologia d’intel·ligència artificial.
Un dels reptes de les dones feministes que treballem en l’àmbit de les tecnologies de dades és construir una agenda feminista que inclogui les grans oportunitats que tenim i els nous desafiaments que es presenten. Donat el ràpid augment de la presència de les dades en totes les tecnologies i innovacions, resulta urgent tenir una estratègia de tecnologia de dades que contribueixi a enfortir els drets de les dones.
Amb aquest objectiu, es van impulsar les III Jornades Data Feminism “La ciutadania en el centre de la digitalització: tecnologia de dades amb propòsit feminista i social” del Women Data Lab de La Ciba (Centre dones de Santa Coloma de Gramanet). Aquestes jornades van brindar una oportunitat perquè expertes i referents compartissin idees i reflexions sobre la relació entre la tecnologia de dades i les dones i, en el present article, vull compartir algunes de les idees amb vosaltres i vosaltres.
Propostes per a una una Agenda feminista en les tecnologies de dades – TechData que estem construint des de l’equip DataWomen d’ Inicitiva Barcelona Open Data.
Primera.
Garantir la presència i la participació de dones en els equips de tecnologia de dades. S’ha detectat que el dèficit de dones en els equips TechData té com a conseqüència menys projectes que abordin específicament els reptes dels drets de les dones (violència masclista, corresponsabilitat,…) així mateix, es perpetuen les desigualtats de gènere en la societat perquè en molts casos s’inclouen biaixos sexistes. La IA i altres TechData són una oportunitat si es construeixen amb aquestes eines que ajudin a aconseguir la igualtat efectiva de les dones, per tant és important la presència de dones i l’existència de projectes per a les dones.
Segona.
La falta de la perspectiva feminista en els projectes TechData genera impactes negatius que afecten de manera desproporcionada a les dones. “Els impactes erronis de la IA no estan distribuïts equitativament. Per exemple en reconeixement facial funciona pitjor en les dones i fins a un 30% pitjor en dones de color” ens va mostrar Sofia Trejo la investigadora del BSC Supercomputing Center.
Tercera.
S’ha de regular i impedir que en les bases de dades de classificació de patrons per a entrenar algorismes d’intel·ligència artificial s’utilitzin etiquetes sexistes i pejoratives per a referir-se a les dones. Aquestes estan perpetuant perjudicis i discriminació cap a les dones. És necessari abordar aquests problemes per a assegurar que la intel·ligència artificial sigui justa i equitativa per a totes les persones.
Quarta.
La recollida de dades estadístiques no ha de deixar de costat una part important de la realitat, ha de contemplar homes i dones. Per a evitar això, és necessari diferenciar el sexe i el gènere i seguir unes certes recomanacions per a fer-lo de manera inclusiva, precisa i respectuosa amb la privacitat. És important pensar en la inclusivitat, ser precís en la definició de temes i vocabulari (respecte al sexe i al gènere) i permetre l’autonomia dels individus perquè puguin identificar-se i definir-se com vulguin en les seves diferents realitats sense perdre la informació que volem recollir.
Cinquena.
La disponibilitat de dades precises i detallades, podem conèixer realitats que abans estaven invisibilitzades, la qual cosa ens permet treballar, per exemple, en la prevenció de les violències masclistes i en altres reptes relacionats amb la igualtat efectiva de les dones. Per això és fonamental el paper de l’administració pública a prioritzar la publicació de Dades obertes per a la inclusió de la perspectiva de gènere en la recollida de dades estadístiques relacionades amb els drets de les dones.
Sisena.
Hem de posar l’accent en la importància estratègica d’usar les TechData per a sensibilitzar i conscienciar a la societat sobre la importància de la igualtat de gènere i fomentar l’adopció de polítiques públiques encaminades a garantir-la. Per tant, l’administració pública té un paper crucial en la generació de dades obertes, precisos i actualitzats que permetin treballar en els drets de les dones.
Setena.
El periodisme de dades juga un paper important en la transferència del coneixement de les dades a la ciutadania des d’un punt de vista objectiu. El fet que les dades estiguin representades en formats innovadors i concordes amb les noves formes de consum de contingut de la societat de la informació, aconsegueix que qüestions com el gènere i la violència contra les dones puguin ser enteses i compreses per tota la ciutadania.
Octava.
Les Administracions Públiques han d’aplicar la perspectiva de gènere en la recopilació i publicació de dades, en cada dataset ha de contenir dades desagregades per sexe. La desagregació de dades per sexe és essencial per a poder identificar desigualtats i abordar-les adequadament.
Novena.
Aplicar la perspectiva feminista en les Dades obertes d’institucions va més enllà desagregar per sexe, s’han de prioritzar la publicació de dades sobre les temàtiques de drets de les dones, com la violència, la corresponsabilitat, la bretxa salarial, la salut, etc. Mentre es disposa de dades sobre temes més nous i actuals, persisteix una falta de dades i es descuren qüestions fonamentals per al benestar i la seguretat de les dones que són una problemàtica des de fa dècades. Per aquesta raó, és fonamental que en la planificació de calendaris de publicació de dades es prioritzin datasets relacionats amb els reptes pendents dels drets de les dones, com la salut diferencial, la corresponsabilitat, les cures, la violència masclista, la pobresa femenina, etc.
Dècima.
La ciència ciutadana de dades resulta una magnífica oportunitat perquè les dones siguin protagonistes en la generació i construcció de projectes de dades amb impacte social i territorial. Els projectes d’innovació social digital han de ser un model de tecnologia més apegada a la vida quotidiana i les necessitats de les persones.