La Diputació de Barcelona, juntament amb Iniciativa Barcelona Open Data, van celebrar el passat dimecres 17 d’octubre una expedició de dades per avaluar els reptes socials del canvi climàtic a la demarcació de Barcelona. Amb aquest objectiu, periodistes, daters i tècnics de medi ambient van participar a l’actualització, la cerca, la neteja, l’anàlisi i la visualització de dades.
La jornada va començar amb la presentació de l’estat de les dades disponibles i l’exposició de les preocupacions actuals. Carles Agustí, director de Govern Obert de la Diputació de Barcelona, va presentar els canvis culturals que van generar la publicació de dades obertes, com per exemple el fet de passar de la cultura de l’arxiu a la cultura de la transparència. Va subratllar també la importància d’escoltar al ciutadà, i per tant de poder posar en pràctica una governança compartida.
Inma Pruna va insistir, en primer lloc, en parlar de la iniciativa europea del Pacte dels Alcaldes que celebra enguany 10 anys. La gerent de Gerència de Servei de Medi Ambient, va expressar la dificultat de trobar dades útils però sobretot dades locals.
Pablo Martínez, de 300.000 km/s, la consultoria d’urbanisme especialitzada a visualitzar les dades amb mapes, va presentar el projecte d’anàlisi de la contaminació lumínica, mostrant amb mapes els diferents punts de contaminació lumínica en relació a la mobilitat.
A continuació, el coordinador de l’àrea de computació del grup ARC, Álvaro Sicilia, va parlar de dues eines, ENERHAT i ENERPAT, per promoure la rehabilitació energètica d’edificis i habitatges a partir de la integració de dades públiques.
L’última intervenció va ser a càrrec de Carme Melcion. La tècnica de medi ambient a l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat va presentar les eines i els recursos que té la Diputació de Barcelona sobre els municipis. Melcion va fer referència a la manca de dades.
La sessió va ser coordinada per la periodista de dades, Karma Peiró, i assistida per Raül Sánchez, tècnic de projectes d’Iniciativa Barcelona Open Data. L’expedició va constar de tres fases: la primera, per definir els objectius; seguidament, una fase dedicada a l’anàlisi; i, finalment, la presentació dels resultats.
Els participants, professionals de medi ambient, tècnics d’administracions públiques, periodistes i programadors es van repartir en 4 grups.
Grup 1 – Pi- Van treballar la correlació real entre l’augment de temperatura i la incidència de cops de calor en la població.
Grup 2 – Bonsai- Es va proposar detectar els casos de pobresa energètica als 311 municipis de la província de Barcelona, per tal d’aplicar la responsabilitat jurídica pertinent segons el marc legal vigent.
Grup 3 – Alzina- Van cercar dades globals d’estudis que relacionin la pèrdua d’ocupació turística en diverses tipologies (de neu, de costa…) i paràmetres que permetin baixar-ho a escala local.
Grup 4 – Vern- Van proposar la millora de l’índex de vulnerabilitat per municipi, integrant dades de l’Observatori de Salut.
Entre les conclusions es va destacar la necessitat urgent d’obrir més dades públiques, per tal de continuar investigant els efectes del canvi climàtic a la demarcació de Barcelona. I, que aquestes dades estiguin en formats reutilitzables, per tal que la seva manipulació no sigui tan dificultosa.
Veure vídeo en Youtube #DadesXCanviClimàtic
No us perdeu les nostres notícies @iopendataBcn i els tuits #DadesXCanviClimatic
